|
En les meues actuacions tracte de buscar la
veritat, la justicia i la pau, per est orde. Primer "la veritat", eliminant
enganys; acceptant despres "lo just", que no es pot confondre en lo ilegal; cree
que solament des d'estes dos premisses es pot arribar a "la pau". No es pot
tindre com a punt de mira la pau si no es basa en la veritat i la justicia.
Les Corts Valencianes (17-9-97) demanaren al
C.V.C. un dictamen, no un pacte, sobre les "qüestions llingüistiques", en funcio
de l'iniciativa presentada pel President de la Generalitat en el debat de
Politica General des de dos principis inqüestionables. "nostra propia llengua
duga nostre propi nom", i "autoritat llinguistica propia"; que s'escamotegen en
la presentacio de la demanda de les Corts.
En el Ple del C.V.C de 8-10-97 es presentà
la resolucio de les Corts Valencianes.
Des d'eixe moment assistixc a un proces que
comença per la redaccio d'una convocatoria d'entitats, carta i anexos en catala,
donant el mateix tractament a la Real Academia de Cultura Valenciana (que en
unes atres autonomies tindria la maxima autoritat llingüistica) que a totes les
demes, elegides sens haver determinat un criten previ de seleccio, i priorisant
a les Universitats que han demostrat molt clarament que no reconeixen la llengua
valenciana.
Durant totes les compareixences he escoltat
molt atentament totes les intervencions, especialment les d'aquelles entitats
que defenen l'identitat de valencià i catala, havent trobat moltes asseveracions
estereotipades, pero no m'han donat cap d'argument per a que puga canviar les
meues conviccions contraries, fruit de l'estudi i del contacte i la comunicacio
en els parlants naturals del meu poble valencià, no contaminats.
Quan es va tractar d'establir la metodologia
del debat intern per al dictamen, el 24-4-98, presente la peticio de que cal
aclarir si l'objecte del dictamen es la llengua del poble o la catalana imposta
per immersio, i el 4-5-98, demane que la primera i principal de les
"qüestions llingüistiques" sobre les que ha de versar el dictamen ha de
ser el conflicte llingüistic que existix entre:
- La llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià,
- La llengua que s'ha impost en l'ambit oficial, denominant-la tambe
valencià pels qui la practiquen, que el poble distinguix perfectament de la seua.
Este conflicte no l'ha creat el poble
valencià, usuari de la llengua valenciana, ni la Real Academa de Cultura
Valenciana, ni les associacions i escritors que hem vist en la seua normativa la
concrecio mes exacta de la seua llengua. El conflicte ha aparegut quan
s'ha volgut transformar la llengua valenciana, subsumint-la en la catalana, per
mig d'una accio coordinada i dirigida.
Com d'ordinari, la meua peticio s'escoltà
sense tindre cap de reso per a modificar el pla de la comissio de govern, sense
debatre-la ni donar arguments en contra. Quantes voltes he tornat a demanar el
posar sobre la taula esta qüestio, ha passat lo mateix. En canvi, s'acceptà
l'estructura del dictamen presentat pels srs. Lapiedra i Sanchis-Guarner.
Els escrits de les actes continuen fent-se
en catala.
A pesar de que el pla del dictamen i la seua
elaborado no em satisfa, seguixc atent activament al seu proces.
Finalment els Srs. Calomarde i Sanchis-Guarner
presenten l'escrit que practicament es presenta com a text de consens, escrit en
catala, sobre el qual es presenten multiplicitat de propostes per a que siga mes
explicit el reconeiximent de la catalanitat del valencià. Hi ha en ell quatre
apartats:
En el primer no apareix la denominacio
"llengua valenciana , i està redactat de forma que no s'han de qüestionar atres
denominacions (per eixemple, catala), lo qual es fals.
En el segon, es presenten les bases
ortografiques del 32 com a Normes de Castello, eixemple de consens, quan les
paraules del President de la Castellonenca de Cultura en la seua compareixença
desvirtuen lo que es presentà com a fet historic. No va haver reunio, ni acta,
ni està en l'archiu de la Castellonenca, sent solament una reunio informal d'uns
quants, que despres demanaren firmes. 1 fon l'intent d'introduir les directrius
de l'Institut d'Estudis Catalans.
En el tercer es diu que el valencià "forma
part del sistema llingüiistic...". Lázaro Carreter afirma que "el término sistema
se utiliza como sinónimo de lengua". Per tant, pot interpretar-se en el sentit de
que si una part d'un sistema, no es un sistema, no es una llengua. Cosa
inadmissible.
En el quart es propon la "creacio d'una
entitat normativa", carregant-se la que, d'acort en l'historia i el criteri
comunament acceptat en totes les llengües espanyoles (Academia Espanyola,
Academia Galega, Academia Vasca, Institut d'Estudis Catalans), es la que s'ha de
reconeixer com a entitat normativa: la Real Academia de Cultura Valenciana.
Pot conjecturar-se que esta "creacio",
observant les caracteristiques que es proponen, els percentages, la dependencia
perpetua de la primera designado, etc., es una entrega encoberta als actius
invasors catalanisadors, que ara he conegut de prop.
Ara, tenint sobre la taula tots els elements
de juï, em negue a acceptar com a Dictamen sobre les questions llingüistiques"
un document que, no estant basat en la veritat i la justicia, no pot conduir a
la pau. Pot ser a la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana.
Josep Boronat Gisbert
4-7-98
CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
|
ENTITAT |
OFICINA |
D.C. |
CONTE |
|
2077 |
0828 |
88 |
3100556887 |
|